Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
però, un avís per navegants:
fes-me cas els dies senars, i els parells, fes com qui sent que la platja hi xiula el vent.

sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius,
i que estimes en el fons les meves imperfeccions.
però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins.