Si hagués nascut a roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un imperi, tindríem un esclau.
i àmfores al pati plenes d’oli i vi.
i una estàtua de mabre dedicada a mi.

si hagués nascut a roma fa més de 2000 anys.
no faria olor a xampú el teu cabell daurat.
i oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
i ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.

i els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
són les coses bones de passar a l’eternitat.

i el guia els ensenya el mosaic del menjador.
es retraten i passegen per la nostra habitació.

i ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
són les coses bones de passar a l’eternitat.