Provem d'encaixar en escenes boniques,
amb porcs de diumenge farcits de gavines,
en grans sobretaules on els avis canten,
en nits bora el foc abraçats a una manta.
es tracta de ser els simpàtics del barri,
els que ballen i ballen fins que els músics parin,
irrompre arrogants lluint les millors gales,
en discos amb dones amb feines estables.

i a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
i a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

busquem quedar bé en el retaule magnífic,
dels que van pel món amb posat monolític
i afronten la vida mirant-la a la cara
i un dia contents compren flors a sa mara.
intentem trampejar per ser persones dignes.
el pare modèlic que volen les filles,
el de la veu greu, el de la mà forta,
que paga un vermut i que arregla una porta.
i després tancar els ulls i sentir el món en calma,
hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
ben enllestit un gran epitafi
que arranqui somriures a tots els que passin.

i a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
i a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

i a vegades ens en sortim,
i a vegades ens en sortim.
i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
i a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
i a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa
capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
ens en sortim.